Soc una arna, una minúscula arna… una arna que es desplaça volant suau i lentament per el teu costat sense que t’enteris, això si quan t’enteres, t’enteres bé. No sóc res més que això, i m’agrada, no ésser percebut per la gent i volar tranquil·lament, aposentar-me al teu costat, escoltar-te, mirar-te, i tu tranquil·lament fas sense saber que estic allà. M’agrada sentir la teva veu, m’agrada saber que em critiques i no saps que t’escolto. Arna, una minúscula arna...
® Hannibal DückôfMöôn
A mas ver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada